dimarts, 27 de març del 2012

El mal del cerebro

Un viaje al centro del cerebro

Nuestro cerebro es la máquina más compleja que existe. ¿Lograremos extender su vida útil? ¿Atajaremos sus principales enfermedades gracias a la tecnología? La búsqueda de estas respuestas nos conduce hacia el cerebro del siglo XXI.

ADREÇA WEB


dijous, 22 de març del 2012

Estudia a Catalunya

Des del Saló de l'Ensenyament us enllaço diversos webs on trobareu tota la informació sobre els diferents estudis que s'ofereixen a Catalunya.

ESTUDIAR A CATALUNYA


Orientació Acadèmica i Professional ( XTEC). Aquí trobareu tots els materials que el Departament d'Ensenyament ha ofert als Orientadors amb els diversos itineraris formatius pel proper curs 2012-2013

dimecres, 21 de març del 2012

Escola Inclusiva, Mel Ainscow

Mel Ainscow


Mel Ainscow (Manchester, 1943) es catedrático de Educación y co-director del Centro para la Equidad en la Educación en la Universidad de Manchester. Con anterioridad, fue director de colegio, inspector de educación y profesor en la Universidad de Cambridge. También ha trabajado como consultor para la Unesco, Unicef y Save The Children. Sus ideas inspiran a todos los profesionales vinculados a la educación inclusiva.




Entrevista al diari El País

Hay que lograr que todos los niños sean importantes"

LUIS MINGALLÓN Bilbao 24 NOV 2011

Mel Ainscow está considerado un referente mundial en educación inclusiva, el modelo en el que el aprendizaje, los logros y el bienestar de todos los alumnos -también el de los menos aventajados- es importante. El catedrático de Educación, que ayer ofreció una conferencia en la Universidad de Deusto, propone una "revolución" en los métodos de enseñanza, ya que, en su opinión, el actual sistema no está diseñado para dar respuesta a las necesidades de todos los niños.
Pregunta. ¿Qué es una escuela inclusiva?
Respuesta. Es la que responde a todos los niños que tiene dentro, también a los que necesitan más ayuda. Europa está asistiendo a una gran movilidad de su población. Las escuelas son cada vez más diversas, con más culturas, idiomas... De ahí la importancia de la inclusión. El sistema educativo no está ahora mismo diseñado para responder a todos los niños.
"El sistema educativo inclusivo beneficia a todos los alumnos"
"Los actores principales son los profesores; hay que apoyarles"
P. ¿Esas escuelas inclusivas son más eficaces?
R. Lo que hemos aprendido de otras experiencias es que si podemos hacer el sistema educativo más inclusivo, beneficiará a todos los niños. Pero esto implica una revolución. Al buscar medios para incluir a los que necesitan más ayuda, se cambiará la esencia de la educación. Hay que lograr que todos los niños sean importantes, también los que tienen problemas.
P. Propone un cambio en la cultura educativa. Pero ¿cómo se logra algo tan complicado?
R. Necesitamos políticas nacionales, liderazgo en el nivel local y, por supuesto, un gran trabajo de los directores de los centros educativos. Pero, en último lugar, los actores principales van a ser los profesores. Así que tenemos que apoyarles, motivarles y, a veces, incluso desafiarles.
P. ¿La labor del docente se complicará?
R. Sí. Ellos marcarán la diferencia en la clase. Cuando preguntas a los niños algo sobre su educación, no mencionan al ministro de turno o al director de su colegio. Hablan de su profesor. Lo importante es motivar a estos docentes y fomentar que puedan tener una mejora de su práctica.
P. ¿De qué herramientas dispondrán para identificar las barreras que dificultan el rendimiento de un alumno?
R. Para que este proyecto salga adelante necesitamos docentes con aptitudes para detectar esas barreras. Las hay físicas y mentales. Estas últimas son las complicadas: las limitaciones de nuestra propia imaginación. Serán necesarios muchos cambios, pero sabemos que es posible. Hay países que han mostrado el camino, como Finlandia, Canadá y Corea del Sur. Por ellos sabemos que la inclusión tiene que estar en el mismo centro del sistema educativo. De ahí que antes hablara de una revolución.
P. Siempre habrá alumnos aventajados y otros menos listos. ¿Realmente es posible acompasar el aprendizaje de todos ellos?
R. Sí. Insisto: eso nos dice la experiencia de los países que he mencionado. Se ha demostrado que es posible. Aunque también hay que tener en cuenta la historia que hay detrás de estos países, el contexto histórico en el que se han desarrollado. Lo que hay por debajo de eso es que normalmente son sociedades más equitativas. Y las escuelas reflejan esa filosofía.
P. ¿Le consta que escuelas vascas o españolas estén aplicando el modelo inclusivo?
R. Sí. Por lo que he podido saber, hay avances muy positivos en el País Vasco. Y también tengo el conocimiento de experiencias muy gratas en Cataluña. Estos dos casos son una fuente de motivación tanto para otras regiones españolas como para el resto de Europa.

dimarts, 13 de març del 2012

Fundació ADANA

Algunes orientacions per atendre a l'alumnat amb TDAH dins de l'aula. Orientacions per al professorat i per a les famílies.

diumenge, 11 de març del 2012

APENDRE TEXTOS

Aprendre textos és una web desenvolupada per  l'Ana Teberosky i el seu equip, al servei de la formació i actualització dels mestres de l'Educació Infantil i Primària envers l'ensenyament i l'aprenentatge del llenguatge oral i escrit.

 

Cliqueu la imatge i us durà a l'enllaç.

dijous, 8 de març del 2012

Intel·ligències Múltiples

Us presento GRAÏM, un grup que treballa les Intel·ligències Múltiples aplicades a l'escola i a l'INS. La Susanna Soler, directora de l'INS Montgròs en la va presentar dins de la xerrada emmarcada en els Seminari D'Orientació del Bages.


GRAIM està format per 10 professionals de l'ensenyament, i treballa amb la col·laboració de tres centres públics per tal d'investigar sobre l'aplicació de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples al sistema educatiu, amb el suport de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona.

Cliqueu l'enllaç per anar al grup.

dimarts, 6 de març del 2012

CÓMO ELABORARAR TEXTOS FÁCILES DE LEER

Esta es una guía breve para realizar textos fáciles de leer. Con ella podrás hacerte una idea de las dificultades de muchas personas para acceder a los documentos escritos.


Clica la imatge per accedir a l'enllaç.

Intervenció per al desenvolupament de la fluïdesa lectora


Us enllaço el següent web on trobareu material i estratègies per a treballar la LECTURA. És extrex d'un web del Departament d'Ensenyament.

Cliqueu sobre la imatge.

dilluns, 5 de març del 2012

"La malaltia m'ha permès gaudir de la vida"

Us poso una entrevista molt interessant del diari ARA, la podeu trobar  AQUÍ.



Ricard Mira, que té esquizofrènia des de jove, s'ha convertit en un escultor apassionat

"La malaltia m'ha permès gaudir de la vida"

AL SEU TALLER D'ESCULTOR El Ricard amb una de les seves escultures. Diu que l'art l'ha salvat. FRANCESC MELCION
"Per entendre el que li passa a una persona que té esquizofrènia cal pensar en un malson que dura tota la vida". Amb aquestes paraules tan contundents Ricard Mira defineix la malaltia que té des que era un adolescent, i tot seguit ho matisa: "Però és pot controlar". "A mi la malaltia m'ha permès gaudir de la vida, m'ha permès cuidar-me i cultivar les meves aficions", destaca Mira.
Ara el Ricard té 60 anys i ensenya, satisfet i content, les escultures que s'acumulen al taller que té als baixos de casa. Ha convertit la seva gran passió en una feina diària que el manté viu i que l'ajuda a lluitar contra l'esquizofrènia. Però no tot ha estat sempre fàcil. "El primer brot de la malaltia el vaig tenir als 17 anys -recorda-, en una època en què no hi havia cap mena de sensibilitat cap als malalts mentals". De fet, ningú li va dir què li passava, per què sentia veus i presències o se sentia amenaçat en una conversa normal. Per als seus pares "va ser un cop molt dur, no ho van acabar de pair mai", recorda Mira. Després d'aquell primer bot li van començar a aplicar una teràpia amb electroxoc que va durar tres anys. "Era molt dur -recorda-, després que m'apliquessin l'electroxoc no sabia ni com em deia. Els efectes em duraven un any sencer i em donaven morfina per superar-ho". Tot i això, explica que "els brots milloraven". Al cap de tres anys, va ser quan algú -en aquest cas, un metge- per primera vegada li va explicar el que li passava i va pronunciar el nom de la malaltia: esquizofrènia.
El Ricard n'havia sentit a parlar però no en coneixia els detalls i l'únic referent que tenia era el tiet d'un amic seu, a qui anomenaven el Boig, que la patia. A partir d'aquell moment, es va començar a apartar del seu circuit d'amics perquè ell no ha amagat mai la seva malaltia i reconeix que "a molta gent li fa por". "A la gent li falta molta informació sobre les malalties mentals, portem un pes molt gran a sobre, tant nosaltres com les nostres famílies", es queixa.
La importància de la família
El Ricard avui té una família, la seva dona i el seu fill, que han estat fonamentals en la seva lluita amb la malaltia. A la seva companya la va conèixer als 20 anys, quan ja estava diagnosticat, i recorda que una de les primeres coses que li va explicar va ser que tenia aquesta malaltia. "I com va reaccionar ella?", li pregunta molta gent. "Doncs tan bé que es va casar amb mi", respon ell rient. "Recordo que en aquella època m'havia apartat del circuit habitual de les meves amistats, no sortia gaire i passava moltes hores a casa", explica. Van ser uns amics els que van insistir que anés un dia d'excursió i, a contracor, va acceptar la proposta. Aquell dia va conèixer la que avui és la seva dona. "No vaig voler esperar gens a parlar-li de la meva malaltia", diu. I també ho ha aplicat amb la gent que ha anat coneixent al llarg dels anys. "Si els ho puc explicar jo, tot va bé. Les persones em van coneixent i veuen que no passa res. Per això és important que sigui jo qui ho expliqui", subratlla.
Ritme de treball intens
Els experts diuen que hi ha dos grans desencadenants de l'esquizofrènia: l'estrès agut i les drogues. El Ricard no havia pres mai drogues, però des dels 14 anys treballava a la fàbrica de la Derbi a un ritme molt intens. Als 17, quan va tenir el primer brot, feia torns de 13 hores i mitja i, a banda, a les nits, estudiava un curs de preparació per fer enginyeria. "El meu ritme de vida era frenètic", recorda. Van ser els companys de feina els que van detectar els primers símptomes de la malaltia i els propietaris de la fàbrica el van enviar a un metge que coneixien. Tot i l'esquizofrènia, el Ricard va seguir treballant fins als 29. "Amb l'arribada de la democràcia van anar traient les persones malaltes de les empreses, tot i que no m'ho van dir directament: em van dir que el meu cas era com el d'un amic que havia tingut un accident i anava en cadira de rodes. Jo, per a ells, era el mateix", destaca. Recorda que es va sentir com si li diguessin: "No serveixes per a res". Va ser llavors, als 29 anys, obligat a estar a casa tot el dia, amb un fill petit, quan va decidir fer alguna cosa. I va ser l'escultura. "Vaig començar com si fos un passatemps i em va començar a agradar molt. Per mi ha estat com una teràpia, l'escultura m'ha salvat", diu.
Actualment, després d'haver exposat en ciutats com Frankfurt, Miami, Sevilla i Barcelona, té el taller ple d'obres que recorden les figures que feia l'escultor Pablo Gargallo i prepara una gran mostra per a una galeria de la capital catalana. "L'escultura m'ha fet adonar que sí que serveixo per fer alguna cosa bé, quan em van jubilar de la feina em vaig sentir malament, però em van obrir les portes al món de l'art". Recorda que una de les altres coses que el preocupava era com explicar al seu fill què era treballar, com era el món de la feina que ell va abandonar tan jove. Però, tot i això, ho ha fet. "A poc a poc li he anat explicant el que havia après", diu.