dimarts, 27 de desembre del 2011

Meravelles del cervell

Us adjunto una notícia sorprenent: com pot arribar a funcionar el cervell un cop està lesionat? L'òrgan més desconegut del nostre cos es posa en funcionament!!





Persones que aprenen a tocar el piano després de tenir un vessament cerebral, persones que són capaces de recordar al mil·límetre paisatges que han vist només una vegada, persones amb uns QI de 50, capaces de fer escultures en tres dimensions ( aprofito per convidar a reflexionar sobre els papers dels tests de QI..)..
Val la pena dedicar una estoneta a aquesta notícia!


ENLLAÇ DE LA NOTÍCIA

dissabte, 24 de desembre del 2011

Pla d'Impuls de la Lectura



Aconseguirem els objectius del Departament? Potser si!

Si aconseguim que cada alumne llegeixi 30 llibres a l'any... Serà com un miracle! Endavant les forces i ànims als companys ELIC per la tasca que els ve!!!


DOCUMENT DEL PLA

dijous, 22 de desembre del 2011

Meditació en un minut

Us presento unvídeo on explica una tècnica per a fer meditació en un minut. És una tècnica senzilla que a vegades ens pot ser útil per a tenir un espai petit de temps per a nosaltres.

BONES FESTES!!

Us desitjo unes bones festes nadalenques, plenes de retallades i d'il·lusions, de somnis i de desitjos complerts!




Núria.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Alfabetització d'adults

Us presento un programa per a l'alfabetització de persones en llengua catalana.




"Lletres per tothom" també ha creat per primera vegada un currículum d'aprenentatge del català adaptat a les necessitats formatives d'aquests alumnes, que inclou l'elaboració de materials pedagògics i la formació del professorat i del voluntariat.
Amb el suport de l'Obra Social "la Caixa" i la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes (FACEPA), s'ha elaborat una maleta amb recursos pedagògics per a les persones formadores.

Us deixo l'enllaç on trobareu el MATERIAL i les GUIES DIDÀCTIQUES

Eines per a treballar la prevenció de les drogòdependències

DROGUES?
NO!!!!



Departament de Benestar i Família, recull de recursos.
Salut Jove.Cat

Energy Control: es defineixen com a "Somos un colectivo de personas que, consumidoras o no, nos sentimos preocupadas por el uso de drogas que se da en los espacios de fiesta y en la sociedad. Desarrollamos estrategias de Gestión de Placeres y Riesgos, ofreciendo información, asesoramiento y formación sobre drogas con el fin de disminuir los riesgos de su consumo."
Es recomana per a alumnes de Batxillerat o de CFGS.

La taxa d'ocupació dels graduats en formació professional es manté malgrat la crisi

  • L’informe analitza la situació laboral de 23.281 persones graduades el curs 2009-2010, en aspectes com per exemple el tipus de contracte, el salari o les famílies professionals amb major i menor ocupació
  • Segons la consellera Rigau, “podem dir que tenim una bona salut a la formació professional, és la millor manera de lluitar contra l’atur”
  • Els graduats mitjans que cerquen feina són el 13,8% i els graduats superiors el 12,53%. Una xifra molt inferior al 43,6% de joves de 16 a 24 anys en atur

 
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, han presentat avui els resultats de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2011, un informe elaborat conjuntament pel Departament d'Ensenyament i el Consell de Cambres de Comerç. L’estudi analitza quina és la situació laboral dels graduats en ensenyaments professionals entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis.
 
El treball es basa en una mostra de 23.281 persones graduades el curs 2009-2010, tant de grau mitjà com de grau superior, dels següents ensenyaments: formació professional inicial, arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius, ensenyaments artístics superiors i programes de qualificació professional inicial (PQPI).
 
Aquest any 2011, els graduats mitjans que cerquen feina han passat a representar el 13,8%, mentre que els graduats superiors han passat a representar el 12,53%. En relació a l’any passat l’increment dels graduats mitjans que busquen feina ha estat de l’1,19%, mentre que en el cas dels graduats superiors és de l’1,49% respecte el 2010. Unes xifres, de totes maneres que se situen molt per sota de la mitjana d’atur juvenil d’entre 16 i 24 anys a Catalunya.
 
Dels resultats de l’Informe es desprèn que malgrat el context econòmic actual de crisi –una crisi que ja es va fer palesa en el darrer informe-, els graduats en ensenyaments professionals continuen estables pel que fa a la inserció laboral, i que tenen una taxa d’atur molt inferior a la mitjana malgrat la crisi.
 
Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “podem dir que tenim una bona salut a la formació professional, és la millor manera de lluitar contra l’atur. Tot i la difícil situació econòmica per la qual estem passant, es demostra la fortalesa de la formació professional, perquè prepara per a la inserció, una inserció de qualitat”.
 
El director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Melcior Arcarons, ha destacat que “la FP és una bona eina per combatre l’atur, perquè ofereix una resistència a l’atur i atorga una alta ocupació”.
 
De les persones graduades, un 30,1% han trobat feina, un 39,2% continuen estudiant, un 16,8% compaginen feina i estudis, i un 13,4% estan buscant feina. Aquesta taxa d’atur  dels graduats en ensenyaments professionals és menor que la mitjana d’atur de Catalunya, situada en un 18%. Alhora, el 13,4% d’atur dels graduats és molt menor si el comparem amb la mitjana d’atur dels joves catalans d’entre 16 i 24 anys, que és del 43,6%.
 
Segons la titular d’Ensenyament “la formació estimula la millora personal i professional. No és només una formació amb un objectiu terminal sinó que estimula per continuar formant, i això és un bon símptoma per a la FP”.
 
En aquest mateix apartat, destaca que l’ocupació és major entre els graduats superiors que els graduats mitjans, i pel que fa al gènere, hi ha un lleuger increment  de dones que busquen feina respecte el grup d’homes.
 
Situació laboral segons la família i ensenyament

L’estudi analitza quins són els ensenyaments i les famílies professionals que tenen una major inserció i una menor inserció laboral. Els estudis amb un 50% o més d’inserció laboral són: esports, ensenyaments artístics superiors de música, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, instal·lació i manteniment, sanitat, i activitats marítimopesqueres.
 
Per contra, els ensenyaments que més atur pateixen són: ensenyaments superiors de disseny, PQPI, ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, transport i manteniment de vehicles, i imatge i so.
 
Evolució de la feina relacionada amb els estudis

L’informe analitza el grau de correspondència entre els estudis realitzats i la feina segons el nivell formatiu i segons el gènere. Els resultats evidencien que en el cas dels graduats mitjans, aquesta correspondència és del 67,9%, xifra similar en els graduats superiors, que és del 67,6%. Pel que fa al gènere dels graduats, les dones obtenen una major correspondència en cas de grau mitjà i PQPI, mentre que els homes tenen major correspondència pel que fa al grau superior.
 
Segons la consellera d’Ensenyament, “de cada 10 persones 7 treballen en una feina relacionada amb la formació que han rebut, i és una dada més alta, per exemple, que a la universitat on la xifra és 6 de cada 10 persones”. Segons Rigau “podem dir amb orgull que estem fent els deures entre tots: centres, administració i món empresarial. Estem en el bon camí per a assolir els objectius d’Europa 2020”.
 
Nivell de salari dels graduats

Els resultats mostren el nivell de salari segons els estudis i el gènere. En el nivell inferior als 600 euros mensuals, els PQPI són els que principalment ocupen aquesta franja en un 21%. En el nivell dels 600 als 900 euros els que han acabat un PQPI ocupen el primer lloc en un 60%, seguits dels graduats mitjans. En la franja entre 900 i 1.200 euros els graduats mitjans s’agrupen en un 47% i els graduats superiors en un 43%. Finalment, entre 1.200 i 1.500 euros els graduats superiors tenen major presència seguits pels graduats mitjans. Segons gènere, es constata que els augments de qualificació disminueixen les diferències.
 
Finalment, l’estudi analitza altres paràmetres com les vies més habituals per obtenir feina o el tipus de contracte segons estudis i gènere.
 
19 de desembre de 2011


Informe FP

dilluns, 19 de desembre del 2011

Recursos ON-LINE

La pàgina web del Ministeri d'Educació i Ciència ens ofereix aquesr recurs per a la didàctica a la ESO de les diferents matèries en suport informàtic.




Enllaç

Pau Morraja, 13 anys, trasplantat de fetge: "Un trasplantament és una cosa molt bèstia"

Després d'haver estat trasplantat als 4 i als 6 anys, el Pau reflexiona sobre tot el que ha viscut: "Sóc com sóc per tot el que m'ha passat"

dilluns, 12 de desembre del 2011

Guia d'internet segura

Us adjunto una guia pensada per a que els menors naveguin de manera més segura per internet.





INTERNET SEGURA

dilluns, 5 de desembre del 2011

Niños que no rinden

Notícia Diari ADN sobre les Altes Capacitats


En España existen unos 300.000 niños con altas capacidades pero dice el Ministerio de  Educación en el informe Alumnos precoces, superdotados y de altas capacidades que sólo 2.000 de ellos están diagnosticados.
Y señala también  que "el 70% de los alumnos superdotados tiene bajo rendimiento en las aulas y entre un 35 y un 50% de ellos se hallan en fracaso escolar". Por eso, los expertos insisten en que es vital descubrirlo a tiempo para evitar que les confundan con niños autistas o hiperactivos. Problemas de conducta "Hasta los 6 años, a Ramon no le diagnosticaron que era superdotado y nos hablaban de que era hiperactivo o autista", explica Mari Àngels, su madre. Tuvieron la suerte de cambiar de colegio, de acudir  a una asociación y de que una profesora detectara sus grandes aptitudes con las matemáticas: "Nos decía que estaba a años luz de sus compañeros".
"Es fundamental detectarlo rápido", dice el psiquiatra y perito judicial especialista en altas capacidades, Juan Luis Miranda: "Si no se detecta a tiempo, puede llevar a al fracaso escolar y a problemas de conducta".
Incluso, "si les imponen otros aprendizajes provocará que el niño se esfuerce en ser como el resto, tener que decidir bajar la propia capacidad".  A estos niños especiales les divierte mirar semáforos y memorizar matrículas: "No entendía por qué mi hijo siempre estaba encajando piezas de un juego y no atendía a lo que le decía", explica la madre de Ramon.
Los expertos aseguran que estos niños tienen dificultades para comprender por qué la gente no acata las normas:  "No entiende por qué algunos ciudadanos se saltan un semáforo en rojo, son muy justicieros", insiste el padre de los menores.
Cuando unos padres tienen un hijo con alta capacidad  hay más números de que el hermano lo sea. El hermano de Ramon, de 3 años, presenta "los mismos síntomas que su hermano".
La doctora Elena Kim, especialista en Epidemiología es la secretaria Internacional del Instituto Internacional de Altas Capacidades. Cuenta que en el instituto "buscan impulsar promover a las familias un diagnóstico [...] para  activar la educación adaptada a cada caso". El fin es personalizar los programas educativos para que descubran su potencial y estimulen su talento.

ENLLAÇ

diumenge, 4 de desembre del 2011

Un cas de Bullying

En aquest vídeo ( en anglès) un alumne explica els seus sentiments i mostra la crueltat en la que sent sotmès. Un bon vídeo per passar amb els alumnes sota la supervisió del tutor/a.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Com viu un Síndrome d'Asperger?

Así se vive el Síndrome de Asperger

 

Alonso Monje  29/11/2011  (06:00h)
Mi nombre es Alonso y tengo el Síndrome de Asperger, que se encuadra dentro de los trastornos generalizados del desarrollo. No soy el único, hay más, tanto en el mundo real, como Bill Gates, como en el de la literatura y el cine (Lisbeth Salander), que conviven día a día con este síndrome.
Imagínate que puedas llegar a ser capaz de tener habilidades tan increíbles como sólo necesitar unos pocos minutos para hacer una caricatura cómica, cuando otros necesitan horas, días y semanas, que se te dé bien la gran mayoría de los deportes, tener buen oído para la música, dibujar con perspectiva a los 3 años y un conocimiento amplio y enciclopédico en muchos terrenos… etc. Habilidades que tengo, entre otras muchas, y que también las tienen otras personas con el síndrome que son mucho más geniales que yo. Pero que todos los días de tu vida estén llenos de broncas, insultos, ascos de la gente e incluso risas sin motivo también son algunas de las cosas que nos acompañan.
En cuanto a las causas, destaco en primer lugar la falta de consideración hacia los sentimientos ajenos:
Habitualmente puede que diga algo que no debo y a veces, sin tener una intención premeditada, se lo comunico a alguien que no debía saberlo; también puede que use un vocabulario impropio o que no sepa defenderme correctamente en una conversación, no respetando equilibradamente los turnos, diciendo cosas que no vienen a cuento, o no teniendo picardía para mentir venialmente o lo contrario. Esto lo suelo hacer inconscientemente y me llevo verdaderos disgustos.
En segundo, tengo una serie de torpezas impresionantes. Me da “grima” hacer tareas tan simples y vitales como llamar a los bomberos y me pongo de los nervios en los trámites burocráticos. Mi falta de consideración hacia los sentimientos ajenos me hacen presa fácil, soy excesivamente sensible y excesivamente sincero.
En tercero, tengo una larga lista de manías y fobias; un miedo excesivo a los animales depredadores (especialmente a las serpientes), temor a la suciedad, soy de todo o nada; o blanco o negro; bien o mal pero nunca neutro. No soporto que haya un cambio de planes, me pongo enfermo si cambian la posición de un cuadro de mi habitación sin avisarme y el peor de todos los cambios es el de vivienda y región, tardo 8 años en adaptarme (es decir, en tranquilizarme y tener gusto al sitio) a cada nueva casa y a cada zona.
En quinto lugar, manifiesto unos cuantos problemas extrasensoriales:
No soporto determinado tipo de luces (las de bombilla normal especialmente) y determinado tipo de ruidos metálicos como el correr de ventanas metálicas oxidadas o anticuadas.
Lo que he escrito no es una descripción exhaustiva de todo lo que me pasa por tener el S. de Asperger, pero que creo que ya muestro lo suficiente para que quien no lo conoce pueda hacerse una idea.
No hago comparaciones entre lo que soy y cómo son los  demás: yo al principio les envidié, pero ahora que tengo la mayoría de problemas controlados o hábilmente escondidos de los intolerantes, ya no se la tengo a nadie.
Llevo 8 años tratando de reforzar las ventajas intelectuales del síndrome, pero también de controlar todos los inconvenientes.
Para evitar problemas sociales hago las siguientes cosas:
Como no puedo acordarme de ser correcto (ni aunque lo memorice), hago lo siguiente:
Todos los días de mi vida, tengo que premeditar todo lo que digo (de modo que sepa siempre qué contestar), como hacen con los políticos los discursos, con la gran diferencia de que estos discursos duran desde que me levanto hasta que me acuesto y son mucho más agotadores y tensos. Es más, tengo mi propia lista de instrucciones diarias.
Escondo mis manías y fobias. Para no ser excluido y además, ser tolerado, me he tenido que aguantar lo suficiente cuando la manía, problema extrasensorial… etc. ataca; en otros no podía aguantar, incluso he hecho teatro fingiendo que me pongo malo por otra cosa, para que la gente no descubra que tengo esa manía o problema extrasensorial. Y en otros momentos la manía es tan insalvable que huyo de conocer determinado tipo de gente y sus consecuentes familias para evitar conflictos sociales y angustias, a no ser que sea por trabajo.
Mi día a día prácticamente ya no tiene nada que ver con el que tenía hace años atrás. Desde que tomo precauciones con lo mío, casi tengo una vida tranquila y sin incidencias, pero las llamadas de amigos echándome broncas cada vez que cometo un error o los conflictos en los que me meto por malinterpretar el mundo, siempre estarán presentes debido al síndrome. Y todo lo sufrido durante estos años, por no tener ni idea de qué era y no tomar las medidas adecuadas, me ha dejado una herida que jamás cicatrizará.
Este es mi caso y mi punto de vista personal. Doy las gracias a este diario, por hacerme una pregunta que nadie ha tenido la habilidad de formular, la de ¿cómo se vive el tener el Síndrome de Asperger?

La notícia al  Confidencial

divendres, 2 de desembre del 2011

Lectura

L'Impuls de la Lectura engega amb un total de 360 centres educatius de Primària i Secundària i té com a objectiu prinicipal la lluita contra el fracàs escolar

 

 Un total de 360 centres educatius participaran aquest curs en l’Impuls de la lectura, un projecte del Departament d'Ensenyament emmarcat en el Pla Nacional de Lectura del Govern de la Generalitat. L’Impuls de la lectura té com a principal objectiu lluitar contra el fracàs escolar i reforçar el domini de la lectura al llarg de tota l’escolaritat.

 ENLLAÇ

 

Pla d'Impuls de la lectura



El Departament d'Ensenyament ha presentat el PLA D'IMPULS DE LA LECTURA.
Diari Ara Notícia.

Educació de la Sexualitat



Projecte Curricular d'educació per a l'educació sexual i afectiva.
Aquest projecte correspon als continguts desenvolupats en el manual per a Segon Cicle d'ESO: "Jo, tu i nosaltres (Cos, sexualitat i afectivitat)" de VV.AA. Ed. Octaedre. Barcelona 1998
PROJECTE CURRICULAR

Bibliografia de referència.

La web de l'educació afectiva i sexual
Pere Font
Psicòleg. Director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella

Dia Mundial de la SIDA

Ahir, 1 de desembre es va celebrar el dia mundial de la SIDA, una malaltia que  encara avui en dia afecta a un percentatge molt alt de la població. Es calcula que hi ha uns 30 milions de persones amb AIDS al món. Hem d'estar alerta i posar les mesures preventives que facin falta!


Què ens explica la Generalitat de Catalunya, el Departament de Sanitat dobre la SIDA?
Treball realitzat pels alumnes del CV de 4t d'Educació afectivosexual (IES Pallejà)
Educació per la salut. I. Marias.