És una tècnica d’autocontrol que combina:
1.- La relaxació
2.- Les autoinstruccions (“parlar-se a si mateix)
3.- La resolució de problemes
L’objectiu és controlar-se davant situacions d'estrès
S’utilitza:
- Davant de situacions estressants
- Quan es dona un sentiment d'enuig, ràbia...
- Com a alternativa a comportaments inadequats deguts a sentiments desagradables
LA HISTÒRIA DE LA TORTUGA
Fa
molt de
temps, en una època molt llunyana, vivia una tortuga petita i riallera.
tenia
.......... anys i tot just acabava de començar .......... curs. Es deia
Jana. A la Jana no li agradava anar a l'escola. Preferia quedar-se a
casa amb
la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res; només
li
agradava córrer i jugar amb els seus amics, o passar l'estona mirant la
televisió. No li agradava gens haver de llegir i llegir, tampoc haver de
fer
tots aquells problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava haver
d'escriure
i era incapaç de recordar-se d'apuntar els deures a l'agenda. Moltes
vegades
s'oblidava fins i tot els llibres i el material que necessitava per anar
a
l'escola.
Quan estava dins l'aula moltes vegades no escoltava el que deia la mestra i
es passava l'estona fent sorolls que molestaven als altres. Quan s'avorria, que
això passava sovint, cridava i deia bafarades que feien riure als seus companys
però la mestra s'enfadava perquè no podia treballar. A vegades intentava
treballar i estar atenta,
però ho feia massa ràpid per acabar aviat però després li feia molta ràbia quan
li deien que ho havia fet malament. Llavors com que estava molt enfadada
arrugava el full o l’estripava i així passaven els dies.
Cada matí, de camí cap a
l'escola, ella pensava que havia d'esforçar-se més per fer molt bé les coses i
no la castiguessin. Però, al final, sempre li passaven coses i es ficava en
problemes. Moltes vegades s'enfadava amb els companys de la classe, es
barallava constantment i també els insultava. A més una idea li començava a
passar pel cap "SÓC UNA TORTUGA MOLT DOLENTA" i, pensant això cada
dia, la tortuga se sentia molt malament.
Un dia, quan estava molt i molt trista, es va trobar amb la tortuga més
gran i més vella de tota la ciutat. Era
una tortuga molt intel·ligent, tenia ben bé 100 anys. Llavors la tortuga gran
es va apropar a la tortugueta Jana i amb ganes d'ajudar-la li va preguntar què
li passava:
―Hola! ―li va dir amb una veu molt profunda.
―Et diré un secret. Tu no saps que portes a sobre la
solució als teus problemes?
Jana, no entenia res del que li deia.
―La teva closca ―deia la tortuga gran―. Pots amagar-te a
dintre sempre que sentis que hi ha alguna cosa que et fa ràbia. Llavors, quan
estiguis a dins de la teva closca, tindràs un moment de pau per poder pensar tranquil·la
i així segur que trobaràs la millor solució. Així que ja ho saps, la propera
vegada que sentis ràbia, t'amagues ràpidament.
A Jana li va agradar molt la
idea i estava impacient per provar el seu secret a l'escola. Va arribar el dia
següent i de nou Jana va cometre un error en resoldre un problema.
En aquell
moment va començar a sentir ràbia i malestar, i quan estava a punt de perdre la
paciència i rebregar la fitxa, va pensar en tot el que li havia dit la tortuga
gran. Ràpidament va encongir els seus bracets, les cames i el cap, els va
ajustar al seu cos i es va amagar dins de la seva closca.
Buff!!! Va ser molt agradable trobar-se allà dins tranquil·la sense que
ningú la molestés.
Quan va sortir, va quedar molt sorpresa de veure la mestra, que la mirava
amb un somriure, contenta perquè s'havia pogut controlar.
Després, entre tots dos van resoldre l'error. Semblava impossible que amb
una goma i, a poc a poc, la fitxa tornés a quedar neta i bé. Jana va seguir
posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, també a
l'hora del pati. Molt aviat la resta de companys, que havien deixat de jugar
amb la Jana pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s'enfadava quan perdia
en el joc, ni picava sense motius. Al final de curs, Jana ho va aprovar tot, i mai més li van faltar amics per
jugar i no es va sentir mai més sola.
